“A vegades quan vaig a la revisió penso: i si torna a reaparèixer?”

Marc Planchat Amenós

Tinc 23 anys. Vaig néixer a Barcelona. M'acabo de graduar en Biologia i estic fent un màster en Antropologia Biològica. De cara al futur m'agradaria treballar en un laboratori. Sóc amant del futbol i de les sèries. La meva passió, la muntanya.  

Estudiant un màster i amb una carrera a l’esquena. Com estàs laboralment parlant?
Actualment no treballo. En la meva especialitat, com en moltes altres, la situació laboral no està gaire bé, i menys aquí a Espanya.

Quines previsions tens de cara al futur?
Jo vull treballar en allò que més m’agrada, en un laboratori de genètica. El lloc no el sé. On sigui. Probablement haig de sortir d’Espanya, no ho sé... De moment el que vull és acabar el màster amb tranquil·litat i de cara l’any vinent aprofitar totes les oportunitats laborals que em vagin sorgint.

A quins països està bé actualment la biologia? És a dir, a quins països podries dirigir-te per a poder treballar?
La biologia millor que a Espanya està a tot Europa, però realment on està molt bé és pel nord. La meva intenció, de moment, és no sortir del país, però el que està clar és que abans de no fer res aquí marxaria. És una decisió molt difícil.

Una de les raons per les quals has estudiat biologia és pel tumor que vas patir de ben petit?
No, no té res a veure... pot ser que inconscientment sí que tingui alguna relació. Però la raó per la que jo vaig estudiar biologia és perquè tant a quart d’ESO com a Batxillerat em vaig adonar que les ciències, concretament la genètica, era el que més m’agradava. A mi les lletres no m’han agradat mai. Jo al col·legi no podia ni amb el català ni amb el castellà. Se’m feia molt difícil.

Què ens pots explicar del tumor?
Es tracta d’un tumor benigne al cervell, un ependimoma. És un tumor no gaire comú i que és més freqüent en nens.

Com te’l van detectar?
Me’l van detectar degut a un cop de cap que em vaig donar al zoo de Barcelona, concretament a l’amfiteatre on actuaven els dofins. Estava juntament amb la meva família i amb uns amics quan vaig caure i em vaig donar un fort cop que em va fer estar molta estona queixant-me del dolor. Com no parava de plorar els meus pares van decidir portar-me a l’hospital. Va ser allà quan me’l van detectar. El tumor me l’haguessin acabat diagnosticant igualment, però gràcies al cop que em vaig donar me’l van poder detectar abans.

Tens alguna imatge d’aquella època?
Poques però sí. De la primera operació recordo ben poc. Era molt petit, tenia quatre anys. De la segona, amb sis anys, tinc més imatges. Recordo per exemple despertar-me quan va acabar l’operació. No sabia exactament on era ni què estava passant. Estava molt desorientat. Recordo poques coses d’aquella època la veritat. Era massa petit.

T’han afectat d’alguna manera les operacions a les que et vas sotmetre?
Em va afectar la radiocirurgia que em van fer l’any 2000. En aquella vaig perdre un 35% d’audició a l'oïda dreta. A vegades em parlen massa fluix i perdo part de la informació, aleshores els hi demano que em repeteixin la frase.

Estàs ja 100% recuperat?
Sí, únicament he de fer una revisió cada any per controlar que tot estigui en ordre.

Quines sensacions teniu tu i la teva família quan heu d’anar a fer les revisions?
Sempre que vaig a fer la revisió em sorgeixen dubtes de: i si torna a reaparèixer? i si alguna cosa surt malament?... vaig una mica amb por quan em donen els resultats. Però clar, des de l’any 2000 han passat 16 anys. És molt temps. Per tant, no hauria de tornar a sortir. Però sempre tinc el petit dubte de què pugui tornar a reaparèixer.

Una notícia molt dura per a la família.
Sí. Ells eren més conscients que jo de tot el que estava passant. Per a ells va ser molt dur.

Quan et vas a fer la ressonància anual quines sensacions hi ha a casa?
A vegades estem més nerviosos. Ara mateix recordo una ressonància que em vaig fer fa uns anys. Aquell cop em va acompanyar el meu pare. Jo estava fent-me la prova i ell, a través d’un vidre, va veure els metges fent mala cara mentre miraven uns papers. En un principi ell es va espantar, però després va anar a parlar amb els doctors i li van dir que els fulls en qüestió eren d’un altre pacient. Es va espantar una mica.

Has tingut sempre un bon seguiment per part dels doctors i dels hospitals on t’han tractat?
Sí, sempre tot molt correcte. Ja des de petit a l’Hospital Sant Joan de Déu i després quan em vaig fer major d’edat a l’Hospital Clínic m’han portat un molt bon seguiment.

Hi penses cada dia?
No, hi penso bàsicament els últims mesos de l’any que és quan tinc la ressonància i quan em donen els resultats.

Ara deus tenir la ressonància doncs?
Sí... la vaig fer fa dues setmanes.

Esperant resultats doncs?
Sí, el 22 de desembre me’ls donaran. Espero que tot estigui en ordre.

Esperem que vagin bé doncs. Per acabar... Òbviament més de muntanya que de mar?
Sí. Clarament, tant a l’estiu com a l’hivern. A l’estiu vaig sempre a fer excursions a la muntanya. Acostumem a anar amb la meva família a Núria. A l’hivern vaig uns dies a esquiar.