“Sort d’aquest canvi perquè sinó ara no estaria fent aquesta entrevista"

Agustí Merino Pérez

Tinc 67 anys. Vaig néixer a Berga, lloc on vaig tenir una gran infància. De més gran em va tocar emigrar a Barcelona per estudiar i treballar. Fa 9 anys que em vaig jubilar. M'agrada pintar, dibuixar i veure el Barça. D'aquí poc seré avi. 

Dius que et vas jubilar fa 9 anys, t'esperaves que arribés aquest dia abans d'hora? 
No. Va ser una sorpresa total. Jo no m’havia de jubilar a l’edat dels 65 anys, tenia pensat fer-ho amb 60 anys. Però degut a problemes a l’empresa em va tocar jubilar-me abans d’hora, juntament amb molts altres treballadors. En aquell moment tenia 59 anys... massa jove. La veritat és que no m’ho esperava, va ser com una dutxa d’aigua freda. A partir d’aquell dia moltes coses van canviar i aquí estic, on les circumstàncies m’han portat.

Què t’ha canviat a la vida des d’aquell dia?

Ara amb la jubilació tens tot el dia lliure. Has de fer coses per passar les hores. Si no fas res el dia es pot fer etern. No pots estar al sofà o al bar tot el dia. Per tant vaig decidir que podia dedicar el meu temps lliure a llegir i a dibuixar, dos àmbits amb els que més gaudeixo. El temps passa molt lentament si no fas res.

No t’avorreixes doncs?

No, per sort. En un principi vaig començar a fer cursets i em vaig adonar que anava més estressat que quan treballava. En aquell moment vaig dir que prou, que no podia seguir per aquella línia. Havia de canviar. Ara, fent el que m’agrada, estic feliç, tinc temps per a tot i no demano res més.

Pintes i dibuixes de manera autodidacta, vas a classes, a cursos...

Vaig a un taller que hi ha al carrer Petritxol. Allà hi ha un ambient molt maco i realment m’ho passo molt bé. Hi vaig uns dies a la setmana i hi estic bastanta estona. Els altres dies de la setmana que no estic al taller també vaig a classes d’anglès. Tinc clar que mai no sabré parlar anglès a la perfecció, però gaudeixo molt i aprenc el  suficient com per poder-me defensar.

Recentment has estat ingressat a l’hospital, ens pots explicar exactament què et va passar?

Un dia em vaig començar a trobar malament. Pensava que seria una grip o un refredat normal. Però cada segon que passava em trobava pitjor. Estava estirat al llit i un familiar em va aconsellar anar d’urgències i, com que sóc d’una mútua, se’m va ocórrer anar a una clínica al costat de casa. Una clínica que anteriorment m’havia funcionat. Però aquesta vegada no va ser així. Va ser un nyap, un fracàs total. L’atenció rebuda va ser dolenta i, sort d’aquest familiar en qüestió que va veure que els metges s’equivocaven. Va ser aleshores quan vam decidir anar a un hospital de la seguretat social. L’Hospital de Bellvitge. Sort d’aquest canvi perquè sinó ara no estaria fent aquesta entrevista.

De quina clínica estem parlant?

De la Clínica del Remei.

Canviant de tema. Culer no?

Sí, de tota la vida. M’encanta el futbol i, per a mi, és el millor esport. Ara recordo que quan era petit em passava des de les quatre de la tarda amb els amics fent un partit darrera l’altre. Ens passàvem jugant fins que es ponia el sol. Aleshores, al no haver-hi fanals, havíem de parar. Actualment, com no puc jugar, em toca gaudir veient el Barça.

Dels “tribuneros”?

Sí... una mica sí. A mi m’agrada l’ambient, fer “maranya”, fer merder... m’ho passo molt bé. Abans em posava més nerviós veient els partits. Ara ja veig que no hi puc fer res. El futbol no me’l treu ningú, de moment.

I d’aquí poc sereu un membre més a la família. Com has rebut aquesta notícia?

La veritat és que no m’ho esperava. Nosaltres tenim una filla, l’Eva, i quan sortia el tema en algun dinar o sopar, ella, juntament amb la seva parella, ens deien que no ho tenien previst, que volien viure tranquils... Aleshores quan ens van donar la notícia, ni la meva dona ni jo ens ho podíem creure. Estàvem a punt de ser avis. Però benvingut sigui. Ara ja espero per poder gaudir amb ell.

Ganes de ser avi...?

...Sí, ara sí. A mi m’agraden els nens quan són una miqueta més grans. Tinc ganes que comenci a caminar. Probablement vaig una mica ràpid... però sí, tinc moltes ganes d’estar amb ell.

T’encarregaràs tu de què sigui del Barça?

Sí, de seguida. A aquest nen les pilotes no li faltaran, en tots els sentits.