"Les històries de carrer també són interessants"

Emili Casellas Ràfols 

  Tinc 22 anys. Vaig néixer a Barcelona. Estic acabant la carrera de periodisme. No sé què seré demà, però el que tinc clar és que lluitaré per aconseguir el meu objectiu: treballar a la ràdio. M’agraden els esports i cada vegada més la política. Sóc amant de les sèries i dels videojocs

 

Dius que no saps què seràs demà però que tens clar que lluitaràs per aconseguir els teus objectius, en aquest cas, treballar a la ràdio. Ets optimista de cara al futur?

Jo sempre sóc optimista en tots els sentits. Sempre intento veure la part positiva de les coses. Crec que és molt important veure el got mig ple i no pas mig buit. Per tant, sí, tot i no saber on treballaré demà, sóc optimista i espero i desitjo treballar a la ràdio. En aquesta vida és molt important lluitar pels teus objectius, és molt important dedicar temps a allò que t’agrada i també és molt important, i no tothom o fa, rebre bé les crítiques. Jo sóc una persona que encaixo molt bé les crítiques. Si algú em diu que no faig bé qualsevol cosa, intento millorar i aprendre. Si t’ho diuen és per algun motiu. Amb esforç tot es pot aconseguir.

Fa molt que tens clar que vols ser periodista?

Fa... mira, ara en tinc 22, doncs des dels 10 aproximadament. Jo quan era petit deia als meus pares que volia treballar a la ràdio. A casa sempre hem estat molt de ràdio. Des de què tinc ús de raó que sempre hi ha hagut alguna ràdio oberta sonant per casa. A mi m’agrada aquest mitjà de comunicació. A més, des de ben petit també m’han dit que tinc bona veu, no sé si creure-m’ho o no... I un altre aspecte que m’ha fet decidir del tot ser periodista radiofònic ha estat la cadena COPE. Fa uns 10 mesos vaig entrar-hi com a redactor en pràctiques i actualment hi treballo els caps de setmana. Clarament m´he adonat de què la ràdio és la meva prioritat.

Dius que t’agraden els esports, per tant intueixo que t’agradaria treballar a la secció esportiva d’una ràdio?

Òbviament, però ja seria molt feliç si treballés en qualsevol altra secció.

Quins esports t’agraden?

Principalment el futbol, el bàsquet i l’hoquei patins. Però m’agraden i podria veure partits de qualsevol altre esport.

En practiques algun?

Ara mateix no. Vaig fer hoquei des dels tres anys, quan el meu pare em va posar els patins, fins als 17. Actualment entreno a un equip aleví, nens de 13 anys.

Quan vas començar a entrenar equips d’hoquei?

Als 13 anys. Va ser aleshores quan em van dir si volia ensenyar a patinar a nens petits. La meva resposta va ser ràpida i clara. Òbviament que sí. Sempre m’ha agradat ensenyar i és molt satisfactori veure com els més petits aprenen i es fixen en allò que tu els hi estàs ensenyant.

Què t’aporta entrenar a nens?

Moltíssimes coses. Aprenc molt. Quan era petit semblava que un professor sempre tenia la raó, era com una figura que mai no s’equivocava. Si un mestre et deia que l’aigua no era líquida i t’ho raonava, te’l podies arribar a creure. Ara mateix me n’adono, com a educador, que moltes vegades m’equivoco i que, per tant, he d’anar molt en compte en intentar transmetre els meus coneixements als nens sense cap error. Jo els ensenyo sobre l’hoquei patins i ells a mi sobre la vida. Amb ells també me n’adono de com canvien els temps, em porto 10 anys de diferència i és sorprenent veure com nens de 12 i 13 anys utilitzen el mòbil millor que tu o saben més de tecnologia.

Canviant de tema, a part de l’esport també dius que cada vegada t’agrada més la política...

Sí. És des de què vaig entrar a la COPE. Jo abans quan mirava el telenotícies em saltava la secció de política. M’avorria. Sempre ho veia igual. Doncs ara que treballo amb política dia sí i dia també veig que no és tan avorrida com em pensava. És tot just al contrari, és molt divertida. Crec que és un àmbit que si no hi estàs directament en contacte et pot semblar pesat i repetitiu, però a la que ho comences a seguir diàriament té el seu “puntillo”.

Per què obres un blog?

A mi a la Universitat m’avisaven de la importància d’obrir un blog o d’escriure diàriament en algun lloc. No li vaig donar importància. Però l’altre dia la meva parella em va proposar obrir-lo. En un principi em vaig negar, però posteriorment vaig veure que podia ser una bona idea. Així que vam decidir tirar endavant amb aquesta iniciativa.

Quin objectiu tens amb la creació del blog?

Tenim un objectiu molt senzill. Donar a conèixer el punt de vista de molta gent. Les històries de carrer també són interessants. Hi ha persones que ja han estat entrevistades 30.000 vegades o gent que posant el seu nom a Google t’apareix tota la seva vida i miracles. Nosaltres no ens fixem amb aquest perfil. Amb aquest blog volem presentar històries personals que poden interessar a qualsevol que llegeixi la entrevista.